Fric Malagelada: la història de Sitges l’he conegut oralment

Converses amb Fric Malagelada i Benaprès

Per Anna Grimau

Frederic Malagelada i Benaprès a la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges el 2019 Fotografia: Albert Gironès

Des de la reobertura de la Biblioteca Santiago Rusiñol fa uns 5 anys, es pot consultar el Fons Bibliòfil especialitzat en Sitges de Frederic Malagelada. Una biblioteca que, precisament el seu besavi, Gaietà Benaprès i Mestre, va cofundar amb donacions de llibres de Víctor Balaguer. El Fons Malagelada compta amb més d’un miler de llibres i documents sobre Sitges i El Garraf, que s’ha estès fins al Baix Llobregat i el Penedès, molts de gran valor històric.

La raó que Frederic Malagelada hagi dedicat gran part de la seva vida a acumular coneixement és, sens dubte, conseqüència de la seva passió pels llibres i per aprofundir en temes que li agraden. No és cap secret que també hi influeix el fet d’haver nascut a Sitges en una família envoltada de llibres i de cultura. Amb aquesta base familiar i entorn d’amics ben d’hora se li va despertar la curiositat per tot allò relacionat amb la història de Sitges, i des de ben petit es va acostumar a consultar els llibres de la biblioteca del seu besavi Gaietà Benaprès i Mestre. També a escoltar tot el que li explicava la seva àvia, Maria Oller, que fins els 3 anys va viure a La Havana; la seva mare, Carolina Benaprès, doctora en lletres i gran lectora, i la seva tia Rita Benaprès i Mestre, persones totes elles grans coneixedores de la història de Sitges i el seu entorn humà, artístic i paisatgístic. Moltes coses també les va completar amb una altra figura imprescindible de la cultura sitgetana, l’escriptor i gran bibliòfil Ramon Planes.

Va anar adaptant la seva biblioteca a etapes i matèries tan diverses com la poesia, el submarinisme, el muntanyisme…I sobretot la història de Sitges, el Massís del Garraf i la morfologia de la costa. I la va anar engrandint amb les troballes que feia a llibreries de vell, algunes úniques com la resposta de Francesc Papiol al Qüestionari Zamora.

AUTÈNTIQUES JOIES QUE JA SÓN HISTÒRIA PURA: EL QÜESTIONARI ZAMORA

A finals del s.XVIII, gairebé totes les localitats de Catalunya van rebre un extens qüestionari acompanyat d’una carta signada per Francisco de Zamora en què demanava que es respongués l’interrogatori amb el pretext de la realització d’una Història de Catalunya que mai no va veure la llum. Es demanava tot el relatiu a la geografia, l’agricultura, la història natural, la indústria, el comerç, la política, les lletres i antiguitats de la població en qüestió. Les respostes aporten doncs molta llum a la història del nostre país de finals del 1.700. En rebre l’interrogatori, l’Ajuntament de Vilanova va encarregar contestar-les a Francesc Papiol, pel seu llinatge i cultura. Papiol va complir l’encàrrec, però, aquest mai no va arribar a mans de Francisco de Zamora per raons que es desconeixen. En canvi, sí va arribar a mans de Frederic Malagelada.

En el seu fons bibliotecari, Malagelada té llibres que avui dia serien dificilíssims de trobar com les primeres edicions de la història i geografia de Vilanova o l’únic llibre de poesia d’en Cabanyes

Va ser en una de les seves excursions a llibreria de vell del carrer de Banys Nous de Barcelona que Malagelada troba aquest  document tan interessant: una extensa carta que resumeix dades d’interès de Vilanova i el seu entorn i on s’hi esmenta per primer cop Olèrdola. El va comprar una mica ignorant aleshores la importància històrica que tenia fins que un dia va llegir una referència a un personatge interesantíssim de la història: Francisco Zamora, oïdor reial de Carles III.

L’article publicat en una revista de Barcelona explicava la importància d’aquest personatge perquè havia dirigit el qüestionari a diferents pobles de Catalunya, i el que ell havia comprat n’era una part.

Va anar a la biblioteca del Palau Reial de Madrid, on hi havia totes les respostes a Zamora, per si hi trobava una de Sitges: no la va trobar ni tampoc la de Vilanova. Després de moltes indagacions va confirmar que la còpia que ell tenia era la que Francisco de Zamora no havia rebut. Llegint les respostes es descobreixen coses de la nostra vila com que Vilanova era anomenada en aquella època “…Villanueva de Sitjas por razón de su Malvasía que se saca de esta playa en mucha cantidad para la mayor parte de la Península, es tan nombrado Sitjas, y esta Villa no dista de aquella, 5 cuartos de hora…”.

L’EMIGRACIÓ SITGETANA A AMÈRICA, DOCUMENTADA

Fruit del seu interès per l’emigració sitgetana a Amèrica, el fons bibliotecari de Malagelada compta amb el diari de Salvador Mestre i Roig, avantpassat seu. Els Mestre-Benaprès eren armadors i segur que heu observat que encara tres cases de Sitges tenen, al capdamunt de l’arc de pedra de l’entrada principal, esculpit l’any 1792 i una M. Són les cases que els Mestre van construir fruit d’una època de bonança i expansió a Amèrica, dels quals en queden record molts documents del seus viatges. Com els que fan referència a la seva relació comercial per la zona de Nova Barcelona, Cumanà, a la zona del riu Orinoco, on els nadius havien matat els frares de la comunitat del voltant i on també narra com als dos germans Mestre els va agafar la revolució Bolivariana al 1811. Van haver de fugir presoners i li consta per una carta que a Cumanà hi van morir 13 sitgetans.

IMPORTANT FONS BIBLIOGRÀFIC SOBRE EL MASSÍS DEL GARRAF

Qui vulgui conèixer fins a l’últim detall del Massís del Garraf podrà fer-ho consultant el magnífic fons bibliogràfic que Frederic Malagelada ha reunit en el decurs de la seva vida. N’és un gran coneixedor. Les primeres llegendes o fets els hi va explicar la seva tia Rita Benaprès, com el primer cop que l’investigador i geòleg Norbert Font i Sagué va baixar a l’avenc de la Ferla, fins els 100 mts de profunditat. Avall!! Cridava el seu ajudant que el baixava amb una corriola. Uns fets històrics que primer va conèixer oralment (la seva tia Rita i el seu besavi Gaietà –amic de l’investigador- hi eren presents) i que després ha procurat trobar l’escrit que els corroborés.

La biblioteca de Frederic Malagelada permet trobar notícies de Sitges, personatges que el visitaven, llibres escrits per sitgetans i altres de persones estrangeres que escrivien sobre Sitges, a més de molt arxiu de la guerra civil

LITORAL I FONS MARÍ DE SITGES I EL SEU ENTORN

La seva gran afició al mar l’ha dut a cercar moltes dades del litoral de Sitges i el seu entorn. Quan Frederic Malagelada va escriure L’Antic camí de les costes de Garraf, en buscar el mapa d’aquest camí, assessorat pel Museu Naval de Madrid, va trobar altres mapes de l’exèrcit del s.XVIII i s.XIX que permeten tenir una noció molt clara de com era el litoral des de Tarragona fins El Llobregat.

Un mapa del tercer terç del s.XVIII mostra el fons de Sitges, sobretot dibuixat, en unes profunditats d’uns 10 metres, amb l’ombra de la seva pradera de posidònia -dita La Porrosa-.  Frederic Malagelada, gran aficionat al submarinisme, s’hi va passejar amb escafandra. Explica que li deien el brut, i n’hi havia en trossos dispersos com el brut d’Aiguadolç, el brut de Les Coves, o el brut del Sigrany, davant de Vallcarca. Dissortadament, la contaminació i la sustracció de la sorra han fet desaparèixer les praderes de posidònia.

Tota una documentació que permet descobrir que moltes coses han canviat o senzillament han desaparegut, com les Barres d’en Peiret davant de la platja d’Aiguadolç, el Camell de la platja Sant Sebastià i la cova de Sant Sebastià a la platja Fonda.

ALTRES CURIOSITATS

Entre els llibres i documents que podem consultar en el Fons Malagelada-Benaprès a la Biblioteca Santiago Rusiñol hi trobem curiositats com l’Excursió espeleològica a la Baronia d’Aramprunyà del 1898 de Norbert Font i Sagué; En busca del riu soterrani de les costes del Garraf: exploració de l’avenc Font i Sagué de M. Faura i la publicació francesa Des sources au bord de la mer d’A. Houdry, que el 1890 cita la presència d’un “bus a casc” per comprovar si l’aigua era dolça.

Un Llibre de Firmes en honor del dictador Franco de Vilanova i La Geltrú del 1946, l’Oració Fúnebre de Jaume Pelfort que el Real Gremio de Mareantes de Vilanova i La Geltrú dedica a Carles III com a agraïment per haver proclamat la Pragmàtica que va permetre la flota catalana navegar fins a Amèrica amb tota la riquesa que això va comportar o la separata L’Art en relació amb l’home etern i l’home que passa de Joaquim Torres-García, que en va fer la primera lectura a casa del Dr. Benaprès i la va publicar a L’Eco. També Un día del emperador Tiberio en Capri que César González Ruano va escriure arran de la seva estada a Capri amb la seva dona Mary i el pintor Serrano, autor de les magnífiques ilustracions d’aquest llibre editat a Sitges; Blanco refugio: guía espiritual de Sitges de Diego Ruiz, parent de Picasso o Preludios de mi lira, un rar exemplar trobat fins ara de l’únic llibre de poesia que va escriure el malaurat Manuel de Cabanyes (1808-1833).