Entrevista i fotografia: Anna Grimau – Juliol 2018
L’Antoni Caverdós Puiggrós és l’últim pagès urbà de Sitges. Tota la família ve de pagès, des que els seus besavis van venir procedents de Sant Pere de Ribes. Va començar a treballar la terra als 14 anys i fins fa pocs anys el que cultivava ho venia a la botiga Can Caverdós que durant 22 anys va regentar amb la seva dona al carrer de les Ànimes.
Ja jubilat i aquí està cada dia…
No puc deixar-ho ni jubilat, és una feina que es porta a dins com els pescadors. Cada dia vinc unes tres horetes i després de treballar la terra, sota l’olivera xerrem de tot i quan ja hem arreglat el món, marxem.
Xerren amb el so de les màquines i les grúes. Com veu tot el que estan construint?
És un desastre, a Sitges ja es pot dir que s’han acabat els pagesos. Jo sóc l’últim pagès del poble, a banda dels que quedin a Campdàsens on només es planta Vinya i ho porta un pagès de Ribes que es diu Isidre. Sóc una espècie en extinció. Ja es van acabar els sabaters i els boters, queden quatre pescadors i jo sóc l’últim pagès.
Com és ser pagès?
És un ofici que t’ha d’agradar perquè és dur. Plantar és el més fàcil, allò difícil és treure les herbes, mantenir i collir. El més fotut és que una pedregada t’ho faci malbé tot. És un ofici que s’està perdent i és una llàstima. Abans a Sitges hi havia 7 o 8 sínies (horta amb aigua on s’hi poden plantar síndries i melons a part de la resta de verdures, fruites i hortalisses). Al secà s’hi planten vinyes, blat i ordi. Ara no hi ha terrenys per fer-ho, només a Can Girona. El turisme s’ha menjat l’agricultura i ningú se n’ha preocupat. L’Ajuntament no fa res per evitar que el totxo engoleixi l’última sínia de Sitges.
El turisme s’ha menjat l’agricultura i ningú se n’ha preocupat.
Com era això abans de les obres?
Abans treballàvem unes 4 hectàrees de terreny. A la botiga servíem als Matas, al Costa Dorada, La Salseta…Fèiem molt de vi. Treballàvem unes 20 hectàrees de moscatell, macabeo i xarel.lo. Hi treballàvem el meu pare i jo amb l’ajuda puntual d’un altre pagès, en Joan Martí. Durant la verema venien unes 10 persones a collir durant un mes.
Com han canviat les coses, oi?
Molt, el jovent ara no beu vi. Nosaltres, a casa l’aigua no la tastàvem. En canvi, la coca-cola i la cervesa van acabar amb el vi. L’hàbit torna, però, no suficient. Ara sóc l’únic que venc raïm moscatell a Sitges, a la botiga d’en Virgili a Poble Sec. I també sóc l’únic que planta espigall a Sitges. Enguany 100 motes, n’havia arribat a plantar fins a un miler.
Créixer, però, és inevitable. Què en pensa?
S’ha de créixer, però, de mica en mica. Com abans: feies un tros i quan s’omplia, en feies un altre. S’han de preservar horts com aquest almenys per a que la canalla sàpiga que és un tomàquet o un cogombre. Abans venien els alumnes d’escoles de Sitges a visitar l’hort i les vinyes.
I vostè és l’últim pagès de tot una estirp…
Som almenys quatre generacions de pagesos a Can Caverdós. Quinze dies abans de morir, el meu pare encara venia aquí cada dia. A mi m’agradaria poder fer-ho, però, no sé si serà possible si hi fan tants pisos.
EL CREADOR D’AQUESTA SÍNIA
El creador d’aquesta última gran sínia de Sitges és el sitgetà Josep Maria Tutusaus, mort ara fa tres anys. Es va criar a l’antiga Sínia-Morera on feinejaven els seus avis. Després de treballar tota la vida com a representant de sabates va reproduir la sínia que tenia al cap en aquest terreny de la Plana de Santa Bàrbara Est, ara urbanitzant-se. El fill del propietari, Alberto Tutusaus, explica que l’única esperança que tenen de poder-la mantenir és que el proper govern municipal de Sitges sigui més sensible al medi ambient, l’ecologia i la sostenibilitat.
Perquè parlen tant de medi ambient si després el fan malbé?
Es refereixen a l’actual govern municipal. En Tomàs Junyent i en Joan Carbonell, tots dos jubilats, vénen cada dia a ajudar a l’hort a n’Antoni Caverdós. Lamenten que a Sitges s’hagi perdut tot en favor del turisme. Turisme, turisme, turisme! I s’ho han carregat tot -s’exclamen-.