Entrevista: Anna Grimau

Fotografia: Albert Gironès

Al Patrick Chausson se’l recorda pel seu etern somriure i per l’alleujament del mal d’esquena. És quiropràctic i va néixer el 10 de maig del 1948 a Alger quan Algèria era una colònia francesa. La raó és que els seus avis francesos s’hi havien instal.lat feia anys i els seus pares van anar a treballar al negoci familiar. Quan tenia un any van tornar a Le Havre, a Normandia. Després de rodar món, fa trenta anys que arregla esquenes a Sitges, ara davant del Parc de Can Bóta. També ha tingut consulta a Barcelona, Gavà, Vilafranca i Menorca. És tant apassionat de la seva feina que els seus quatre fills (Margot, Elliot, Emilie i Yohan) s’han encomanat de la seva passió per la Quiropràxia i també s’hi dediquen. 

Has viscut a molts llocs…

Vaig estar a Le Havre fins que vaig fer la mili i després vaig marxar als Estats Units. Hi havia un vaixell molt gran a port que es deia Le France que feia la ruta fins a Nova York amb tres mil passatgers a bord. La meva mare hi tenia un conegut que hi feia massatges i em va oferir feina. Em va mirar les mans i em va dir que en quinze dies em formava. I m’hi vaig embarcar. Era l’any 1969.

Quina aventura! I què va passar?

A la cabina, que era del fisioterapeuta que hi havia abans, hi vaig trobar un llibre sobre Quiropràxia que duia el nom de Guy Lambert. Me’l vaig llegir i em va interessar tant que a vaig veure que hi havia una escola a Nova York. Després de 9 mesos al vaixell, em vaig quedar a NY per fer la carrera de 5 anys. Per poder-me-la pagar treballava en un restaurant. L’anècdota és que quinze anys després vaig conèixer en Guy Lambert al casament d’un amic meu, va ser increïble. El vaig abraçar i li vaig dir: gràcies a tu sóc quiropràctic! I em va explicar que ell també havia decidit ser quiropràctic després de llegir aquell llibre. Des d’aleshores mantenim contacte.

Quina història! Aquell llibre tenia màgia…

Totalment. Nova York era una meravella en aquella època. Vivia a Manhattan i va ser fantàstic. Vaig anar a fer pràctiques a la Universitat d’Iowa i allà vaig conèixer una noia francesa. Vam decidir tornar junts a França, però, abans vam voler fer una volta per Califòrnia. Ens hi vam quedar, 10 anys jo i ella 30!

Després on vas anar?

Em vaig separar i com em sentia una mica solvaig voler apropar-me a França, on tenia amics. Em vaig instal.lar a Massachussets, que m’encanta. En una de les visites a París, un amic em va proposar comprar la meitat del negoci i hi vaig accedir. Hi vaig anar per un any i m’hi vaig estar altres 10. Em vaig enamorar i vaig tenir dos fills. Però em mancava el sol així que vaig buscar un lloc a prop de París, i va sortir Barcelona. Vam passar un cap de setmana a Sitges i vam veure que no era Barcelona, que el nostre lloc era Sitges. I d’això ja fa trenta anys!

I els teus quatre fills es dediquen al mateix que tu, com és això?

M’agrada el que faig, a casa sempre tinc una llitera per ajudar la gent. Als veïns, a qui sigui. Els meus fills tota la vida m’han vist donar un servei gratuït i estar feliç, a diferència dels pares dels seus amics que estan avorrits de les seves feines. Per a un jove, una feina en què et guanyis bé la vida i et faci feliç és molt llaminera.

A més és una feina que no s’acaba mai…

Així és, i et permet mobilitat perquè esquenes n’hi ha a tot arreu. És una feina en la que dones i reps: quan atens a persones que estan incapacitades pel dolor i els hi treus, veure la transformació d’aquella persona no té preu. Li pots canviar la vida. Recordo un nen d’11 anys que després d’una sessió em va dir: el dolor ha marxat molt ràpid, però, vull tornar més cops perquè des que m’ha tocat la columna per fi em sento viu. A la seva mare li queien les llàgrimes. 

Si tens el coco feliç i no deixes de moure’t tens vitalitat fins al final

Quin regal poder canviar la vida així a algú…

Recordo uns pares amb un nadó de tres mesos que a penes dormia i no parava de plorar. Estaven desesperats. De vegades durant el part es mouen vèrtebres. El vaig mirar i ajustar. Van ser deu segons. A l’endemà em van enviar una foto del nadó adormit amb un somriure immens. L’alegria dels pares també era immensa. Això no té preu, són les coses que em nodreixen. També la gent gran quan et diu: no és només que m’hagis tret el dolor és que em llevo amb més ganes de viure i fer coses. I venen regularment per mantenir aquest nivell de vitalitat que havien perdut. Perquè de vegades la gent es pensa que és normal per l’edat, a partir dels 30/40 anys, de sentir-se cansat i amb poca energia, però, no ho és.

Quina és la fórmula per estar bé?

Si tens el sistema nerviós equilibrat, menges de forma sana, tens el coco feliç i fas una mica d’exercici, l’únic normal és tenir una mica de dolor amb l’edat, però, la vitalitat la tens fins al final. Hi ha avis que estan a tope. Avui mateix  he vist una àvia de 87 anys amb una vitalitat impressionant. Però també fa exercici, s’ocupa del seu jardí, té cura del que menja, és feliç ambla seva vida, i està fantàstica. El primordial és el coco, tenir la salut emocional bé.

Per què ens fa mal l’esquena?

L’ésser humà va se dissenyat per moure’s com els micos: a quatre potes i dret. Hem evolucionat drets  i la força de la gravetat ens comprimeix els discos de la columna. Per això els homes perdem entre dos i tres centímetres a mesura que ens fem grans i les dones gairebé el doble amb l’osteoporosi. Si l’espai entre discos es redueix, comprimeix els nervis, les venes i les vies limfàtiques i fa mal. El cervell necessita oxigen i glucosa per viure bé, i si la medul.la no flueix bé, el cervell no està ben irrigat i t’ofusques. Els esforços també es fan sempre d’un costat. Són moviments que es repeteixen. També en determinades feines, a banda de patir caigudes, accidents…

Veure la transformació d’una persona a qui li has tret el dolor no té preu 

Què podem fer a part del que ja ens has explicat?

Buscar un bon quiropràctic o osteòpata que t’ajusti regularment i penjar-te com un pernil en una taula d’inversió cada dia dos minuts, especialment abans d’anar a dormir. Ara costen menys de 200 euros i val la pena perquè et compensa la compressió de la gravetat a lacolumna. I sobretot, un coco feliç i no deixar de moure’t. La salut mental i emocional són importantíssimes per això a la consulta tenim l’Arianne que les tracta.

Què t’ha ensenyat la quiropràctica?

M’ha ensenyat l’equilibri, a mantenir-lo. La vida és equilibri. Felicitat, gaudir de la vida, donar un servei i rebre una gratitud a canvi. M’apassiona. He treballat molt amb animals, amb cavalls de competició durant molts anys i ara amb gossos. I és increïble com salten d’alegria per agraïr-te que els hagis alliberat del dolor.

Què t’agrada de Sitges?

Primer la ubicació: a prop de l’aeroport i de Barcelona. També de la muntanya i la neu. Que hi ha gent d’arreu del món i això fa que puguem aprendre uns dels altres formes de viure diferents. Molta qualitat de vida i sobretot el mar, no oblidis que m’he criat a Le Havre i sempre he viscut a prop del mar.