Montse Vidal: la dansa ens connecta amb les emocions

Montse Vidal a El Gato Azul de Sitges el 2018

La sitgetana Montse Vidal, de 43 anys, és ballarina i actriu i és l’ànima de la gran família que és El Gato Azul, una associació Artística i Cultural sense ànim de lucre, que compleix 10 anys. Malgrat tot just encetar la maduresa, als seus 43 anys Montse Vidal té una llarga i intensa trajectòria profesional en Dansa. Quan balla diu que se sent totalment lliure, plena i feliç.

Des de quina edat ets recordes ballant?

Des que tinc tres anys recordo que sentia música i ballava sempre, sempre, sempre. La música em transporta, sentir el moviment dins del cos i expressar-me. Recordo que em sentia superfeliç i així segueixo sentint-me quan ballo.

I quan vas començar a exercir professionalment?

Vaig començar a impartir classes de Dansa als 16 anys mentre seguia la meva formació com a ballarina i actriu. A partir dels 19 anys compaginava donar classes amb les gires en companyies de Dansa Contemporània com Búbulus, Nats Nus i també vaig crear la meva pròpia companyia TGManeje.

Què aporta la dansa?

Llibertat i una connexió directa amb l’ànima i les emocions. A través de la dansa expressem el que sentim amb el cos, amb el gest, amb la mirada. En el meu cas no puc separar la dansa del teatre, per a mi van totalment lligats.

També et sents actriu?

Sí, vaig estar amb La Fura dels Baus. D’un càsting de 800, 8 vam ser les escollides per a Imperium, l’única obra furera  protagonitzada només per dones amb què vam fer un any de gira per Europa i La Xina. Sempre omplíem, amb un aforament de mil persones. També he actuat en curtmetratges i publicitat, a sèries de TV3 com El Cor de la Ciutat i dono classes de teatre. Així que em sento ballarina i actriu.

Què t’agrada transmetre en la docència de la dansa?

Intento transmetre la llibertat de l’ésser humà per poder expressar-se sense límits. És un creixement personal, a través de la dansa pots arribar a conèixer parts teves que quedarien tapades si no hi hagués aquesta llibertat de moviment que et permet treure de dins cap a fora.

Com va nèixer El Gato Azul ara fa 10 anys?

Després de treballar en diverses companyies de Dansa Contemporània i Teatre, vaig començar a donar classes a diferents centres i acadèmies de Dansa i em vaig adonar que hi fallava el concepte de tribu/família enfront la fredor del capitalisme d’empresa. Sentia la buidor d’anar, fer la classe i marxar. Els alumnes nous mai rebien una paraula de benvinguda i acollida i seguien la classe des del darrere, totalment aïllats del grup.

I això on et va portar?

A crear un centre d’aprenentatge de les arts escèniques a través de les quals també tractar els conflictes emocionals i vitals dels alumnes. Un centre on tots som una gran família i on s’acompanya als alumnes en el seu creixement com a persones. A El Gato Azul, els alumnes nous reben la càlida acollida que mereixen. Ens posem en cercle per presentar el nou membre i també es fa el mateix en les prèvies de les actuacions, tots a una, agafats de les mans, per pujar a l’escenari i gaudir del ball i de la vida.

Amb la docència de la dansa vull transmetre la llibertat de poder-nos expressar sense límits

Què s’hi fa a El Gato Azul?

Hi fem Dansa Urbana com el Hip-hop o el Break dance; Dansa Contemporània, Creativa, Teatre i també Ioga Kundalini i Hatha, Acrobàcia i Pilates. És un centre molt cosmopolita tant pel que fa als professors com pels alumnes.

Un treball que mostreu cada any en diferents ocasions…

Sí, en el Dia Internacional de la Dansa, els Campionats de Breakdance i també a El Laboratorio de El Gato, on els alumnes fan una proposta d’actuació que fan realitat sobre l’escenari, de vegades acompanyats d’algun membre de la seva família que toqui algun instrument o canti, per exemple. És un moment molt maco que comparteixen les famílies.

A El Gato Azul som una gran família on s’acompanya als alumnes en el seu creixement com a persones

També feu molt material audiovisual que pengeu a les xarxes…

Sí  i l’any passat amb els adolescents de El Gato vam fer un curtmetratge que vaig escriure i dirigir. Els alumnes n’eren els actors i els va anar molt bé perquè és un alumnat que costa que estigui motivat i els va servir molt. Enguany voldríem fer un altre curtmetratge així que busquem adolescents creatius amb ganes de formar-se com a actors i aprendre a actuar davant de la càmera.

T’agrada dir que a la tribu d’El Gato Azul hi cap tothom…

Sí, no s’hi fa selecció física ni de cap tipus…Tothom a qui li agradi expressar-se amb el moviment, la veu, la música i les emocions hi és benvingut. Per cantar, ballar i créixer plegats i aprendre d’aquesta apassionant aventura que és la vida.

DESTACATS: