En Josep Antoni Fontanals (Sant Pere de Ribes, 1950) se sent feliç i orgullós de poder celebrar que el negoci que va fundar amb 19 anys compleix mig segle de vida.

On va aprendre l’ofici?

Als 11 anys vaig venir a viure a Sitges i el 1964, amb 14,  vaig començar a treballar a can Mariano Adell que és qui em va ensenyar a mi: a despatxar, a tallar pernil, a desossar, a fer llegum cuit. Hi vaig estar tres anys i als 17 vaig anar a treballar a una xarcuteria de Barcelona. Va ser el 21 de setembre del 1969 que em vaig establir pel meu compte al supermercat Coll, on tenia el meu espai i pagava un percentatge per les vendes. Encara me’n recordo del meu primer calaix: 2.940 ptes.

Com era aleshores tenir una xarcuteria al poble?

Era molt diferent. Molta feina a l’estiu i l’hivern molt més tranquil, però, s’anava fent amb la gent del poble. M’hi vaig anar acabant de fer, fins el 1990, quan el supermercat Coll va plegar. Després de treballar-hi 21 anys, vaig anar al mercat vell. Però hi anava molt poca gent, a les 12h del migdia ja s’havia acabat la feina i et donava just per guanyar-te la vida. M’hi vaig estar tres anys fins que es va plantejar que el mercat s’havia de tancar.

I què va fer?

L’Ajuntament va proposar d’anar al mercat nou, però, vaig preferir muntar la botiga del carrer Àngel Vidal. Vam inaugurar-la el 18 de febrer del 1994, ara fa 25 anys. Teníem obert tot el dia, festius, diumenges…L’impulsor d’obrir els diumenges va ser en Mariano Adell, perquè era quan aconseguies clientel.la de fora. Vam començar la meva dona i jo i en pocs dies ja teníem una persona més treballant, després dues, tres, quatre, cinc…Hi va haver moments de tenir fins a 10 persones treballant.

Déu n’hi do: època daurada. I després, la crisi…

Sí, després la cosa es va estabilitzar i actualment hi ha 5 persones treballant-hi. Ara tot l’any és molt igual, l’agost fas una mica més de vendes per algun passavolant que dic jo, algun turista. Els petits hem de sobreviure amb la qualitat del producte i amb el servei. El qui està al darrere d’un taulell ha de saber quin producte ven perquè el client cada vegada és més exigent. Saber si un producte té gluten, lactosa o algun tipus d’additiu…

Què li han ensenyat tants anys darrere del taulell?

Que el més important és que el client et tingui la confiança, no se l’ha d’enganyar mai. Sempre li has de dir la veritat. M’he pogut equivocar, però sempre ha estat de forma involuntària. Aprens a saber el que vol cada client, agafes la idiosincràcia de cada persona, quan t’entra per la porta ja saps si et comprarà i què et comprarà. I donar-li el mateix tracte a una senyora que et fa tres euros de gasto perquè està sola a un que se’n gasta 500.

En el seu moment van introduir productes mai vistos a Sitges…

Sí, vam introduir producte de Salamanca, El Guijuelo, quan ningú el coneixia. El pernil sempre ha estat el nostre fort, la manera com l’hem treballat, desossat i preparat per nosaltres. Vam ser els primers a fer encenalls de pernil.  També vam dur salmó salvatge de Noruega, ara ja és molt popular però quan vam començar, no. Els formatges sempre ha estat un tema que m’ha agradat molt atacar: de pasta tova francesos, els camemberts, els brie. Del Pirineu, manxegos de qualitat, holandesos…També anglesos com el Cheddear o l’Stilton. En una època en què a les botigues normals només es venien el de barra Cadí, el de bola holandès (Sombrero de Copa), una mica d’emmental i algun manxego.

I continuen innovant…

Sí, ara amb els fills que es van incorporar al negoci amb 16 anys: el 1996, en David, i al 1998, l’Òscar. Ells han valgut gràcies a Déu, i tot i que en un principi hauria preferit que estudiessin ara n’estic molt content. L’Òscar continua amb la botiga d’Àngel Vidal i el gran s’ho va voler muntar pel seu compte fa 7 anys i va fundar la botiga Fontanals Delicatessen al Passeig Vilafranca. Ha agafat un espai gourmet que no existia a Sitges amb càterings i ara expandeix el negoci amb més obrador i botiga.

Molt a celebrar, doncs…Enhorabona!