Rosa Benazet va fundar amb el seu marit, Ricard Llorià, el primer night club de Sitges al 1962

Rosa Benazet Tutusaus (1927-2019), coneguda entre els sitgetans com la Rosa del Ricky’s. La Rosa va fundar el primer night club sala de fiestas de Sitges el 1964 juntament amb el seu marit Ricard Llorià Olivella. La primera discoteca del poble. Tres anys després en Ricardo Urgell (client habitual del Ricky’s) obriria el primer Pachà del món a Mas d’en Lliri, emplaçament aconsellat pels Llorià.

La Rosa era l’amfitriona del Ricky’s, cada nit s’asseia al taburet de darrere el taulell que hi havia al final de la barra de l’entrada, des d’on donava la benvinguda a la fidel clientel.la. Ella i el seu whisky amb coca cola.

Rebia els clients amb un gran somriure i una conversa amable i divertida. Senyora Rosa per aquí, Senyora Rosa per allà, Senyora Rosa aquest local no seria el mateix sense vostè, Senyora Rosa ai el dia que falli vostè…I ella es deixava estimar amb les paraules i atencions dels qui la consideraven l’ànima del Ricky’s. Els comentaris i l’estimació li eren mitja vida. A les nits llegendàries hi brillava amb tota la seva llum i elegància.

ELS ORIGENS

La Rosa era filla de Can Benazet, una de les grans famílies benestants de Sitges a l’època. Els seus pares eren Antoni Benazet Planas i Rosa Tutusaus i el seu avi, Pau Benazet, fundador de la important fàbrica de sabates. La Rosa es va enamorar d’en Ricard, el txurrero li deien, perquè el seu pare tenia una txurreria al Cap de la Vila. Una relació que els Benazet-Tutusaus desaprovaven. Davant l’oposició de la família, es va quedar embarassada amb 17 anys per forçar el matrimoni. Va aconseguir casar-s’hi, però, la van desheretar igualment. Va ser un casament d’amagat, a les sis del matí, amb els assistents imprescindibles.

Malgrat quedar fora de l’herència, anys després, el 1953, el seu pare els va cedir l’Hostal Sol y Mar del carrer Sant Pau, on el jove matrimoni va posar un bar, que més tard serviria menjars i faria de pensió durant la temporada.

VA TRIAR LA SEVA VIDA

Sempre deia que ella va triar l’amor, l’home de la seva vida. En Ricard va morir als 60 anys el 1983 i la Rosa explicava que mai més va voler anar amb cap altre home perquè continuava enamorada d’ell. Van tenir cinc fills: en Ricard, la Rosa, en Jaume, en Joan i en Toni.

De fet, el seu marit va marxar a la mili que tenien un fill i va tornar que en tenien quatre (el servei militar durava tres anys aleshores i els permisos eren molt profitosos com es pot comprovar). Sola, embarassada i amb quatre fills, duia el bar, cosia i brodava a totes hores…Poc es podia imaginar ella mateixa que se’n sortiria tan bé procedint d’una condició social on tot li venia fet i donat. Va passar de no fer res a fer de tot. En temps de magrors econòmiques explicava als seus fills que a casa de l’avi els diumenges sempre es dinava amb pollastre, una ampolla de Moët Chandon i entremesos que els duien de L’Estrella. Que tenien minyones i xofer, que de vegades les flors les duien de París en avió i que tot ho va deixar per a llur pare en una de les millors decisions de la seva vida.

Cada dia es llevava a trenc d’alba per cosir malgrat estar fins les tantes al Ricky’s. Feia jaquetes, bolsos i cinturons de cuir (tan de moda en aquells anys en què Sitges tenia una considerable indústria de pell).

Dormia ben poc. Unes tres hores diàries i una becadeta després de dinar, un dinar multitudinari. Durant molts anys tenia cada dia una quinzena de persones a taula entre fills, esposes i néts, a més d’algun amic que s’hi apuntava. Dos torns per dinar cada dia i l’olla sempre en marxa. La Rosa era una cuinera de primera perquè de petita sempre s’havia fixat en com ho feien les cuineres franceses de la casa pairal.

“La Rosa sempre deia que havia triat l’amor, l’home de de la seva vida”

I encara que dormís poc, cada dia a les 7 del matí sortia a córrer fins a Terramar per la sorra, estiu i hivern. A partir dels 7 anys hi va arrossegar el seu fill petit Toni. En tornar a La Fragata es banyaven, a l’hivern només peus i cames.

EL PERQUÈ DEL RICKY’S

Els caps de setmana de temporada, l’Hostal Sol y Mar s’omplia d’americans que venien de la base de Saragossa. Exhaurien totes les begudes del bar i quan marxaven la Rosa els feia beure gots de llet per suavitzar la bufa que duien. Un estiu, els americans van dur un rostidor de pollastres a l’ast per al jardí i els feia pollastre per dinar i merengues de postres, uns dies de festa que acabaven amb guerra de merengues, tots ben empastifats. Acabaven banyant-se tots als mar i després a ballar de nou.

Els americans els apreciaven tant que els anomenaven Papa Ricky (de Richard) i Mama Ricky. I així va ser que van batejar l’hostal com a Ricky’s Bar. Els van dur un rètol de fusta que havien fet a la base amb aquest nom. Era el 1962. Aprofitant el nom, els fills (en Ricard/Ricky, en Jaume/Jimmy i en Joan) van muntar el grup de música Els Ricky’s que va triomfar per tot Espanya.  

Tot això és una breu pinzellada de la vida d’una dona valenta i coratjosa, que un cop vídua va tirar endavant el negoci i els seus 5 fills. Una dona que mai va estar malalta, el primer cop que va anar a un hospital va ser als 92 anys en trencar-se el fèmur. Mai estava de mal humor ni mai es va queixar de les urpades de la vida malgrat que li arrabassès el marit i tres fills.